La Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, com a institució de recerca en humanitats i d’educació en valors cívics,se sent plenament concernida pels fets viscuts al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal l’11 de desembre de 2017.

            A data 2 de juny de 2016 ja vam manifestar el nostre parer a partir de l’anàlisi històrica, artística, social i jurídica aportada pels investigadors i docents del Centre. Molts d’ells han dedicat gran part de la seva vida professional a l’estudi d’aspectes relacionats amb aquest tema, des d’una perspectiva científica i cívica. Per això mateix, i arran dels lamentables fets viscuts, ens sentim amb el deure de comunicar el nostre posicionament.

            Des del segle XII fins a finals del segle XX, la diòcesi de Lleida ha  exemplificat la unitat social i econòmica mantinguda per la població resident en gran part de l’àrea d’influència de la ciutat de Lleida. És una relació que es mantingué secularment en tots els seus vessants per damunt del fet que, des del segle XIV, es va estabilitzar la separació administrativa entre Aragó i Catalunya just sobre aquestes terres. El discurs expositiu del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal és, a hores d’ara, la millor eina d’explicació històrica i artística d’aquesta realitat cívica secular.  Lamentem que, en dates recents,  les propostes  de nous i legítims discursos d’identitat regional  hagin contribuït, en diferent mesura, a esberlar aquest llegat històric i social, fins a l’extrem de poder posar en perill els valors de convivència amb els quals vertebrar les  relacions entre les societats catalana i aragonesa.

            Com vam manifestar en el comunicat del 2 de juny de 2016, les interpretacions del Real Decret del 9 de gener de 1923 en què es basa la sentència 48/2015 del  Jutjat de Primera Instància i  Instrucció núm. 1 d’Osca són netament discutibles d’acord amb els aclariments que ja en el seu moment van efectuar el Ministerio de Gracia y Justicia i el de Instrucción y Bellas Artes; no encaixen amb l’escassa jurisprudència existent, i no concorden amb la valoració efectuada per diferents experts en els diferents vessants implicats. És comprensible, per tant, confiar en què instàncies judicials superiors efectuïn noves apreciacions i interpretacions.

            En aquestes circumstàncies no podem deixar de manifestar la nostra sorpresa pels continguts i termes de la providència dictada pel jutge Antonio Martín González l’1 de desembre de 2017 en què, invocant l’article 155 C.E. que permet cedir la representació de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya al Gobierno de la Nación, instava a la retirada de 44 peces del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en un termini de només 10 dies (fins al 11 de desembre) i sense atendre cap tipus de revisió, ja sigui jurídica, tècnica o formal.

            L’execució d’aquesta providència s’ha efectuat vulnerant la legislació catalana de patrimoni cultural, regida per la llei 9/1993 de 30 de setembre  de Patrimoni Cultural Català, fins a l’extrem que s’han extret 44 peces que l’Administració pública catalana té el deure de protegir i preservar mentre estiguin catalogades. Des d’un punt de vista històric, fins avui dia l’extracció de peces catalogades només ha succeït en casos de robatori o de guerra.

            Igualment volem expressar el nostre rebuig a com s’ha aplicat  l’esmentada providència: deixant de banda el cronograma del “Plan de Trabajo para el traslado de las 44 obras del Museo Diocesano de Lérida” aprovat pel mateix jutjat i amb un desplegament de forces armades a l’interior del museu com no s’havia vist mai en temps de pau. D’altra banda, expressem el suport a l’Equip professional del Museu, tant al seu Director com a l’equip tècnic, per la seva tasca persistent durant tot aquest temps.

            Lamentablement també hem de manifestar la nostra perplexitat per la innecessària i desproporcionada càrrega per part del cos de Mossos d’esquadra contra els escassos grups de manifestants a primera hora del matí, fet que ha causat  ferides, entre d’altres col·lectius, a professorat, estudiantat i  personal administratiu de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida.

            Tot aquest seguit de singularitats i fets jurídics, museístics, policials i socials contribueixen a desestabilitzar la serenor des de la qual s’articula el coneixement científic i la convivència, valors fonamentals als quals indefectiblement està vinculada la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida.

Facultat de Lletres

Universitat de Lleida

Lleida, 13 de desembre de 2017