L’Ariadna Rubí,  alumna de 3r  curs del grau d’ Història de l’art i gestió del patrimoni artístic, és a Viterbo, Itàlia, realitzant una estada Erasmus a la Università della Tuscia. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència:

- Què et va motivar a participar en el programa Erasmus?

Tenia moltes ganes de viure en un país estranger i ser més independent, poder viure sola i conèixer gent d'altres països.

- Per quin motiu vas escollir la Università della Tuscia, a Viterbo?

Personalment volia anar a Anglaterra, però no hi havia conveni així que dels que hi havia disponibles vaig triar el que més s'adequava a les meves necessitats. Per exemple, aquí a Viterbo el pla d'estudis encaixa amb el meu i, a més, des de la UdL s'oferien dues places, i jo volia venir-hi amb una companya.

- Quin va ser el teu procés per trobar allotjament?

Des de la Universitat de Lleida em van informar que hi havia una residència universitària en la qual podia demanar plaça. Em van enviar tots els papers que havia d'emplenar, els vaig enviar dins del termini que tocava i em van assignar una habitació.

- Com ha estat el procés d'adaptació?

A la residència i a la ciutat ha estat increïble. Vas una mica perdut els primers dies però la gent és encantadora i la ciutat, preciosa. Ràpidament vam fer un grup d'amics i fem moltes sortides. A la Universitat, en canvi, està sent una mica més difícil. La didàctica és una mica diferent a la de la UdL i en general la gent té algun que altre problema per quadrar horaris.

- Trobes grans diferències entre el sistema educatiu del lloc actual amb el de Catalunya?

No són diferències excessives però sí que n´hi ha alguna. Per començar, hi ha gent que té problemes amb la convalidació dels crèdits, però no és res que no es pugui arreglar. També que els professors no són gens puntuals, però això sembla estendre's per tota Itàlia i no només a la Universitat. La queixa general és que aquí el pla d'estudis està molt mal explicat al web i els estudiants d'Erasmus estan molt perduts durant la primera-segona setmana.

- Pel que fa a les diferències culturals, quines has trobat més curioses?

Itàlia és un país molt semblant a Espanya. No hi ha grans diferències culturals, crec que el més curiós és la gran importància que li donen aquí a l'aspecte físic i la roba. És graciós, perquè en això compleixen l'estereotip típic.

- Si és el cas, com ha estat l’adaptació a un altre idioma?

Es fa el que es pot! La Facultat de Lletres ens recomanava tenir el nivell A2 abans de marxar, però per problemes de coordinació només es va fer el curs d’A1, així que finalment hem vingut aquí amb un nivell bastant baix. Tot i així les classes s'entenen sense gaires problemes, es poden seguir i la majoria dels professors donen facilitats a l'hora de fer els exàmens. Quan s'ha de parlar tothom se'n surt bastant bé i si no, quasi tothom parla o bé anglès o bé espanyol.

- Quins llocs has pogut visitar del país de destí que més t’han cridat l’atenció?

De moment només he visitat Roma, ja que està a prop de Viterbo. Tot i així tenim planejat visitar altres ciutats, tant per nosaltres mateixos com des de la associació Ases, que és la que ajuda als estudiants Erasmus des de la Università della Tuscia. També hem fet dos o tres sortides a llocs propers a Viterbo, com uns jardins-bosc del segle XVI i una termes naturals on et pots banyar, ja  que surt l'aigua molt calenta.

- Quin valor afegit està aportant l’Erasmus a la teva formació?

Crec que l'experiència Erasmus està aportant i aportarà molt més a nivell de desenvolupament i creixement personal que no pas educatiu. És a dir, crec que els meus companys que s'han quedat a la UdL aprendran més del que jo ho faré aquí però a la vegada el que m'està aportant aquesta experiència, el que estic aprenent de la gent i la vida té molta més importància per mi que el que pugui aprendre en un aula.

- Quins consells donaries als futurs alumnes que volen realitzar un Erasmus? Recomanes que visquin aquesta experiència?

Aconsellaria que encara que sigui amb un nivell baix, intentin aprendre l'idioma del país al que van, ja que els obrirà moltes portes. També que no s'ho pensin dues vegades i vinguin tot l'any sencer i no només un semestre. Hi ha molta gent al nostre grup d'amics que es va apuntar només per un semestre perquè no sabien si es trobarien bé aquí, i ara que han vist el què és estan intentant allargar la seva estada.