L’Aroa Taberner, alumna de 4t  curs del grau en Comunicació i Periodisme Audiovisuals, és a Mèxic realitzant una estada de mobilitat a la Universidad Autónoma de Chiapas. A continuació ens explica la seva experiència:

- Què et va motivar a participar en el programa de mobilitat?

Sempre havia volgut sortir del país i tenir l'oportunitat d'aprendre cultures i mètodes d'estudi d'altres llocs del món. També conèixer paisatges diferents dels que estic acostumada a veure.

- Per quin motiu vas escollir anar a Mèxic?

Gastronòmicament m'interessa molt aquest país, el clima també́ era un punt a favor enfront de les altres opcions i a més m'havien parlat molt bé de Chiapas.

-L'allotjament és un tema que acostuma a preocupar molts alumnes a l'hora de marxar fora. Quin va ser el teu procés per trobar-ne?

Vaig aconseguir allotjament gràcies a dues companyes de la UdL que també́ estan fent el programa de mobilitat.

-Com ha estat el procés d’adaptació́?

 Per una banda ho he gaudit, ja que m'he limitat a viure, aprendre, i observar el meu voltant. Personalment està essent una experiència molt positiva, ja que és una realitat totalment diferent de la que visc a Lleida, la gent és molt atenta i fan el possible perquè̀ et sentis com a casa.

- Trobes grans diferències entre el sistema educatiu del lloc actual amb el de Catalunya?

Sí, moltes. Aquí faig el doble d'hores de les que faria a Lleida, totes les classes són presencials i sempre passen llista.  Els professors a vegades no assisteixen a classe i tampoc avisen amb antelació́. Quant al nivell educatiu, considero que és baix, a Lleida t'exigeixen més, no obstant m'agraden molt més les classes aquí, ja que són més entretingudes i molt més pràctiques.

- Pel que fa a les diferències culturals, quines has trobat més curioses?

 Els mexicans tenen molts aspectes culturals relacionats amb els espanyols,  no obstant, aquí són més oberts, no tenen vergonya de demanar ni mostrar-se tal com són. A més, la cultura maia i les tradicions mexicanes estan molt presents en el dia a dia, igual que la gastronomia i les seves creences espirituals.

- Quins llocs has pogut visitar del país de destí́ que més t'han cridat
l’atenció́?

Tots, viatjar per aquí és un somni, tot allò̀ que he vist a la televisió́ i a les pel·lícules ho estic vivint ara en primera persona.

-Quin valor afegit està aportant l'Erasmus a la teva formació́?

Personalment, el fet d'estar en un país més pobre que el meu m'ha fet adonar del poc que necessito totes les coses mundanes amb les quals vivia abans. M'ha ensenyat que l'ajuda entre persones i les relacions entre aquestes basten per ser feliç̧ i aprendre. És a dir, he après molt més a com ser i com tractar a la gent en quatre mesos que en tota la meva vida a Espanya, i també́ que aquella gent que té menys es qui més dona. He après a viure la vida tranquil·la, a esperar i posar en pràctica la meva paciència. He viatjat per primera vegada tota sola i sense por, i m'he superat personalment, he confiat en persones amb qui potser no hagués confiat mai i m'ha sortit bé, m'he obert al món i també́ he obert la meva ment. Tot en conjunt m'ha fet adonar de l'afortunada que sóc d'haver nascut on ho he fet, i de lo cruel que és l’ésser humà̀ que sempre vol més i més.

- Quins consells donaries als futurs alumnes que volen realitzar una
estada de mobilitat? Recomanes que visquin aquesta experiència?

Fer el programa Erasmus o de mobilitat és una experiència que t'enriqueix com a persona i t'ensenya a espavilar-te. Això sí, recomanaria als futurs alumnes que s'informessin bé de com és el sistema educatiu del país on van a través de les universitats de destí, ja que a vegades l'ajuda que es rep des de la UdL és insuficient. En el meu cas, després de quasi quatre mesos a Mèxic segueixo sense saber amb certesa si estic cursant les assignatures que em pertoquen.