IV Simposi sobre Llibertat de Premsa

“La llibertat de premsa i el periodisme responsable”, protagonistes de la trobada

Descarregar Pdf
SIMPOSI_taula2
Foto: Facultat de Lletres

 

 

En l’actual societat de la tecnologia i la comunicació, el tractament de la informació adquireix una importància capital a l’hora de fomentar l’esperit crític i la perspectiva raonada dels fets que frenèticament s’esdevenen. La reflexió sobre la responsabilitat social i, particularment, periodística al respecte va ser debatuda conscientment en el IV Simposi sobre Llibertat de Premsa, organitzat pel Departament de Filologia Catalana i Comunicació, la Universitat de Lleida i la Delegació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquesta edició es va dedicar al periodisme responsable, al seu tracte i al seu ús vers qüestions candents i sensibles com ara la diversitat, les víctimes de fets diversos –terrorisme, infants, conflicte armat, etc.− i els conflictes bèl·lics i polítics actuals. Per a conèixer de primera mà com van transcórrer les dues jornades del Simposi hem parlat amb una de les organitzadores, la professora Laura Bergés.

Segons Bergés, un dels moments que més interès va causar a tots els assistents, tant alumnes com periodistes i professors, van ser els tallers realitzats per alumnes i docents de la nostra Facultat així com també d’altres universitats catalanes i valencianes convidades al Simposi. En aquest sentit, “el caràcter dinàmic i instructiu dels tallers va ser altament valorat per tots els assistents en tant que, a més, va ser un magnífic moment per a què alumnes i professors presentessin els seus treballs i en poguessin debatre amb la resta de participants.” Tanmateix, aquesta edició es va focalitzar essencialment en l’estat actual del periodisme en uns moments en què, a tots els nivells i contextos, s’experimenta un gran retrocés quant a la llibertat de premsa. La conferència inaugural del periodista de TV3 Carles Prats va reflexionar sobre aquestes qüestions que són fenòmens esdevinguts, d’altra banda, arreu del món. Quant al cas català, la polèmica es va centrar en el tractament periodístic, d’una banda, dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost i, de l’altra, el procés polític català. Amb tot, Prats també va apuntar els avenços que també s’havien assolit en relació a la gestió de la informació i la despolitització de nombrosos mitjans de comunicació locals. Altrament, la responsabilitat dels mitjans vers el tractament de la diversitat i l’alimentació o solució dels diversos estereotips sorgits vers els diversos col·lectius, “va evidenciar tot un seguit de males pràctiques que calen combatre des del propi periodisme, com l’espectacularització, la banalització o la morbositat, i potencia i conscienciar vers l’empati i el respecte”, afirma Bergés.

Finalment, la ponència sobre la responsabilitat del periodista davant del conflicte, moderada per Rosa Maria Calaf i en la que hi van participar l’acadèmic Xavier Giró i el periodista Ramón Lobo, va mostrar disparitat d’opinions i perspectives sobre el grau d’implicació i responsabilitat del periodisme a l’hora de fer front a aquests fets. En tant que el periodisme intervé inevitablement en el tractament de les notícies i el seu relat ha de procurar endinsar-s’hi sempre des de la reflexió i el periodisme honest, afirma Bergés. En aquest sentit, també comenta que els conceptes d’imparcialitat o objectivitat del periodisme són quelcom obsolets en el món actual i el periodisme ha d’apostar per l’honestedat a l’hora de narrar uns fets, essent conscient, d’altra banda, que el seu discurs influenciarà en un o altre sentit l’opinió pública.

En definitiva, doncs, en aquesta edició es va reflexionar sobre les males pràctiques periodístiques i la seva influència i manipulació social, però també es va posar en valor l’honestedat, la transparència i la bona pràctica deontològica de molts mitjans i professionals davant una situació de clar retrocés de la llibertat de premsa. Sens dubte, la rellevància del periodisme en la resolució dels diversos conflictes actuals és evident, tot i que el periodisme i el seu ús no són els actors principals responsables de solucionar-los. La seva funció, més aviat, és conscienciar la societat dels fets que ens envolten i afavorir-ne una visió crítica, reflexiva, empàtica i personal.