Després que la Xarxa Vives d’Universitats hagi atorgat la seva Medalla d’Honor al catedràtic d'Història Contemporània de la nostra Facultat Manuel Lladonosa i Vall-llebrera, ens hem entrevistat amb ell perquè ens expliqui com valora el reconeixement que aquest premi suposa a la seva trajectòria acadèmica i universitària, així com al seu destacat perfil públic i social.

En primer terme, Lladonosa agraeix a la Universitat i a la Facultat de Lletres el fet d’haver-lo proposat com a candidat per a rebre aquest guardó, ja que “és un honor no només acadèmic sinó també ciutadà i cívic pel reconeixement i la valoració social que implica”, assegura. En aquest sentit se sent molt identificat amb aquest esperit atès que l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria acadèmica i personal, la qual s’ha caracteritzat per una incessant i interminable vocació docent i un ferm compromís de construcció i regeneració de ciutat, territori, societat i país. Aquesta visió de conjunt és per al catedràtic quelcom indestriable del que suposa i ha de suposar la dinàmica universitària. Al seu entendre, l’activitat acadèmica ha de centrar-se a donar respostes als interessos i les preocupacions socials candents: “La preocupació i la inquietud per allò humà i crític ha de servir per projectar-se sobre l’ideari civil, ciutadà i social”, assegura. En definitiva, l’historiador posa en valor la necessitat d’una mirada de conjunt exigent, tan important com imprescindible de cara a combatre el preocupant domini de la vessant tecnològica en una realitat complexa, estereotipada i simplificada com l’actual.

Així doncs, Lladonosa es mostra preocupat per l’esdevenir de la societat, així com de les humanitats i les lletres, que s’enfronten a múltiples reptes de present i de futur. Malgrat tot subratlla la funció i la posició de les disciplines humanístiques i socials,  necessàries per reprendre la mirada crítica, el racionalisme i la recerca de l’esperit ciutadà, afirma. En efecte, assenyala que “El valor, el compromís i la responsabilitat de les Humanitats i les Lletres rauen precisament en estimular i potenciar la reflexió i l’examinació crítiques, desestimant els prejudicis i defensant la perspectiva multidimensional”. Des d’aquesta perspectiva el professor lloa el paper protector i dignificador del coneixement que encapçala i exerceix la Facultat, si bé, no obstant això, davant d’una realitat transversal cada cop més complexa i opaca, cal assegurar la preeminència de les disciplines reflexives i compromeses socialment i culturalment.

Finalment, Lladonosa reconeix que des del 2016 ençà prioritza la dedicació pròpia a la recerca, ja que no exerceix la docent. Aquest fet el porta a estar en condicions de presentar dues obres al llarg d’aquest any: d’una banda, una dedicada a Miquel Ferrer i Garcés, un republicà federal lleidatà del segle XIX i diputat en dues ocasions a les Corts espanyoles i, de l’altra, la història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, juntament amb el també historiador i professor de la Facultat, Marc Macià, amb motiu del 75è aniversari de la institució.