Les Humanitats Digitals, claus en la internacionalització del coneixement

La reflexió i la consciència crítiques són essencials per a evitar codis culturals i conductuals dominants

Download Pdf
domenico fiormonte_1
Domenico Fiormonte / Foto: Facultat de Lletres

 

 

La importància de les Humanitats i de les Lletres és quelcom inapel·lable per al constant desenvolupament i progrés individual i col·lectiu en qualsevol àmbit i faceta de la vida humana. En aquest sentit, doncs, resulta imprescindible la seva contínua actualització i transformació en consonància amb les necessitats de cada moment, tal com afirma Domenico Fiormonte, professor de la Università Roma Tre i expert en Humanitats Digitals.

 

El professor italià va remarcar en el Seminari-Taller organitzat per la Càtedra Màrius Torres del 23 al 25 de gener, la importància cabdal que les Humanitats han de desenvolupar i desenvolupen en la internacionalització i la globalització, fenòmens que es caracteritzen per una vertiginosa transformació i una persistent regeneració. Així doncs, la funció actual de les Humanitats Digitals comprèn un enfocament epistemològic centrat en la reflexió crítica de les dades socials, culturals, econòmiques,... –en definitiva, del coneixement en general a causa de les dificultats i els perills que es palesen en la distinció dels diversos tipus de coneixements: humanístic, social, literari, econòmic, etc.

 

En aquest sentit, Fiormonte va fer avinent que les Humanitats Digitals són el component constitutiu d’una necessària reflexió crítica sobre els fenòmens i els processos de catalogació, digitalització i fonamentació de les dades i la documentació en qualsevol camp. A més, va assenyalar la indubtable rellevància dels estudis humanístics en la formació de pensament i de conductes crítiques i independents, així com també la rellevància i el compromís que el món acadèmic ha de desplegar i oferir als seus estudiants per tal d’encaminar-los cap a aquests objectius.

 

La internacionalització és quelcom tant ineludible com marcadament positiu per la societat actual, si bé cal que els estudis, les cultures i els coneixements es potenciïn des d’una òptica pròpia fomentada sobre cada cultura i territori. “Actualment, els processos de globalització i d’internacionalització social, humana, cultural, econòmica i ideològica es fonamenten, en bona mesura, en la digitalització i en l’arxivística digital orquestrada per les principals potències mundials”, afirma. És necessària, indica Fiormonte, la conscienciació social crítica entorn tots aquests processos per tal de desenvolupar-los de manera activa, rigorosa i prudent, desestimant codis conductuals i culturals dominants. És per això que el món universitari és un pilar essencial en aquesta construcció i vertebració de la internacionalització tant dels coneixements com del tracte i l’ús que se’n derivin.